SALS DE SCHÜSSLER

El doctor Wilhelm Heinrich Schüssler (1821-1898) va investigar sobre la presència de les sals minerals inorgàniques que formen part de l’estructura cel·lular dels nostres teixits, sent la seva missió la de regular el seu funcionament. Va relacionar la seva carencia amb l’aparició d’alguns trastorns, comportanta la falta de salut. Va descobrir les 12 sals principals de l’organisme, a les quals va anomenar, en un principi, com a “agents funcionals fisiològics de l’organisme” per a, anys després, denominar-les “Sals Bioquímiques”. Segons el Dr. Schüssler “Qualsevol remei bioquímic ha de diluir-se fins al punt que no provoqui trastorns en les funcions de cèl·lules sanes, però que al mateix temps, puguin compensar-se els trastorns funcionals existents”. A aquest efecte, va triturar la sal corresponent i la va diluir en quantitats infinitesimals, adoptant la sisena dilució decimal com la més útil, obtenint com a resultat una quantitat molt petita de la materia primera en qüestió, però, alhora, molt optimitzada. Administrades d’aquesta manera, el seu efecte terapèutic no supleix la deficiència de minerals en dosis ponderals, com ho fan els Nutracèutics, sinó que realitzen una acció reguladora en aquells teixits afectats, de manera que puguin aquests realitzar les seves funcions. Les diferents Sals de Schüssler s’absorbeixen a través de la mucosa sublingual, per a passar directament a l’organisme en forma d’ions després de la seva administració. Segons el Dr. Schüssler, s’ha de recomanar la presa de las sals minerals adequades en funció de les necessitats de cada persona a nivell cel·lular, no havent-se de considerar com un complement nutricional.

Després d’un correcte diagnòstic, detecto quina de les dotze Sals de Schüssler és la més adient segons la situació i la idiosincràsia de cada pacient. Recordo, una vegada més, que és molt important el tractament personalitzat. Si bé aquestes sals poden prendre’s individualment i/o combinades entre elles, mai s’ha d’oblidar que no es consideren un complement nutricional. La seva presa ha de ser recomanada en funció, no tan sols de la simptomatologia de la persona, sinó també en funció del “terreny” de cadascuna.

NATUROPATIA: DIETÈTICA – FITOTERÀPIA – HIDROTERAPIA – GEOTERAPIA – SALS DE SCHÜSSLER – OLIGOTERÀPIA – NUTRACÈUTICS